Rufaca Folk Jazz Orchestra

Rufaca Folk Jazz Orchestra: Beatus Ille

Inclou un CD i un llibret de 20 pàgines, amb textos en tres idiomes (anglès, espanyol i català).

14,00Afegeix a la cistella

Àlbum digital. Inclou una versió digital (pdf) del llibret, amb textos en tres idiomes (anglès, espanyol i català), i el disc en els formats d’àudio següents:

 

FLAC, ALAC  | 16 bit 44,1 kHz

MP3  | 320 kbps

8,00Afegeix a la cistella

Sergi Vergés, arranjaments i direcció

Solistes: Joana Gomila, veu / Gabriel Amargant, saxo soprano, clarinet / Òscar Latorre, trompeta / José Carlos Cubas, congas / Liv Hallum, acordió / Albert Costa, trombó / Ivan Garriga, violí / Luc Casares, saxo tenor / Ivan Caro, flabiol, gralla / Joan Mas, saxo alto / Marcel·lí Bayer, clarinet baix / Iago Aguado, guitarra / Joan Claver, piano / Pol Omedes, flugel / Joan Mar Sauqué, trompeta / César del Val, saxo tenor

Segell: Adep.Cat

Any de publicació: 2017

Número de catàleg: ADEP001

Durada: 75:59

Una big band d’arrels

Per Sergi Vergés

 

L’agost de 2015 me’n vaig anar a viure a Arsèguel, al Baridà, amb la idea de Rufaca al cap. La idea rebia aleshores el nom genèric de “Projecte Cadí” i havia nascut de les meves classes amb l’Ivan Garriga els tres anys anteriors al Superior del Liceu. La idea seminal consistia a portar a la formació de big band estàndard la música tradicional del Pirineu, i ja vaig sospitar que no seria un projecte qualsevol: seria el meu primer projecte personal, l’estiu que feia 50 i després de dues dècades llargues d’escriure per encàrrec música per a big band. No vaig saber calibrar, però, la magnitud del viatge que estava a punt d’encetar: amb quina força aquestes tonades s’introduirien a la meva vida, els centenars de quilòmetres que passejaria per la comarca amb elles al cap, o els que faria en cercles al menjador de casa, com una fera engabiada, al caliu de la llar de foc. La inspiració, en cas d’existir, no és més que compulsió, ja ho deia bé Gil de Biedma. No vaig calibrar el munt de dies de frustració absoluta ni els dies (menys) d’eufòria gairebé estupefaent; els llibres, discos i concerts amb què em nodriria i, sobretot, els paisatges i les persones que havien d’arribar i que ara em conformen per sempre.

 

El resultat del viatge gairebé homèric és el que ara teniu a les mans. Tot sentint-lo, penso, com Cortázar, que aquests arranjaments mereixen estar plegats perquè del desencant de cadascun d’ells va créixer la voluntat del següent. I també penso en aquell home de qui parlava Borges, que es proposa la tasca de dibuixar el món i un dia descobreix que aquell pacient laberint de línies traça la imatge de la seva cara. Reconec la meva cara en tota aquesta música: els meus referents, les meves obsessions, les coses que m’enamoren. No sé si tot plegat és jazz o és folk, la taxonomia musical m’interessa més aviat poc: és només un punt de vista sobre el món musical que ara m’envolta, una mirada subjectiva però apassionada. Em passo la vida ensenyant que la passió és l’única aproximació honesta al meu ofici, i que tota la que hi aboques acaba impregnant la música i, d’una manera o altra, aconsegueix transmetre’s. Espero no anar errat i que aquest disc aboni la meva tesi.

LA GATA I EL BELITRE

solo soprano: Gabriel Amargant

 

SI TU TE’N FAS (LES TRANSFORMACIONS)

solo trompeta: Òscar Latorre

solo congas: José Carlos Cubas

 

JO EN TINC UN ONCLE QUE ÉS A L’HAVANA

solo intro acordió: Liv Hallum

solo trombó: Albert Costa

 

LLIRI D’AIGUA

solo intro violí: Ivan Garriga

solo tenor: Lluc Casares

 

SUITE PIRINENCA

Intro flabiol (flabiol solista: Ivan Caro) / CascabilloLo verd d’antan (solo alto: Joan Mas) / Muntanhes araneses / La polleta d’aigua (solo soprano: Gabriel Amargant) / La maire Antoène / Una filheta de Lion (solo clarinet baix: Marcel·lí Bayer) / Corrandes

 

EL CANT DE LA SIBIL·LA

gralla solista: Ivan Caro

solo guitarra: Iago Aguado

 

JOTES DE TUIXÉN

solo piano: Joan Claver

solo flugel: Pol Omedes

 

PASDOBLE DE TOSQUIETS (STREET PARADE)

solo clarinet: Gabriel Amargant

solo trompeta: Joan Mar Sauqué

solo tenor: César del Val

Fotos

VÍDEOS